Els arbres del Campello: EL GARROFER.

Publicat per lo Migjorn | Etiquetes de comentaris: , | Posted On dilluns, 7 de setembre de 2009 at 12:51

De l’àrab harrub [خروب], la Ceratonia siliqua, més coneguda a les nostres terres com Garrofer, és un arbre dioic, es a dir, que té les flors masculines i les femenines en individus distints, pertanyent a la família de les lleguminoses. La seua alçària pot arribar fins als 15 metres i posseeix un fruit en forma de bajoca d’entre 10 i 20 cm. Les llavors són d’un verd intens abans de madurar i d’un marró fosc en fer-ho, trobant-se de 15 a 20 per garrofa. Les fulles són pinnades i perennes i les flors roges i apètales agrupades en xicotets raïms. De soca grossa i fusta llenyosa es va fer servir com a combustible, si bé ara la seua utilització s’ha orientat cap a l’artesania.

Abundant a la costa, no es veu a l’interior, al no suportar temperatures per davall dels 5 graus negatius, és originari de les costes europees de la Mediterrània. Es tracta d’un arbre que no necessita massa aigua per sobreviure i per tant
va ser molt apreciat en èpoques de sequera. Durant el segle XVIII la rellevància d’aquest conreu va ser considerable des del Rosselló fins al Baix Segura. Durant el segle XIX, amb la plaga de la fil·loxera, hi va haver una certa expansió dels garroferars cap a l’interior. Produint-se dos màxims al final de la Primera Guerra Mundial i de la guerra civil espanyola, seguida d’una dràstica reducció cap a la segona meitat del segle XX, amb la disminució paral·lela del bestiar.



Una garrofa ben val un quirat. A l’antiga Grècia keration [κεράτιου] era el mot per tal d’identificar al nostre garrofer, les llavors del qual posseeixen força homogeneïtat en pes i grandària. Tret que les va convertir en unitat de mesura per a joies i gemmes. Ja a l’època romana tardana i començaments de la bizantina, la moneda d’or pur coneguda com a solidus equivalia al pes de 24 llavors de garrofer o ‘quirat’. Molts anys desprès els àrabs també van adoptar el quirat com a unitat de mesura, anomenant-lo qirāt [قيراﻁ].

La garrofa és un aliment força energètic amb un 50% de sucre, un 10% de proteïnes i minerals com a calci, ferro, potassi o fòsfor. La se
ua polpa carnosa és dolça i ja torrada es pot transformar en una farina força rica en hidrats de carboni. Les llavors es destinen ara a la fabricació d’additius alimentaris, a la industria farmacèutica i formen part de molts productes dietètics. De fet, encara que tradicionalment se’n fan servir com a aliment del bestiar, a la guerra civil espanyola i fins ben avançada postguerra, amb les garrofes es va fabricar un succedani de cacau, de molt baixa qualitat i gens “digestiu”, que només s’hi assemblava a aquest en el color.