LA ILLETA DELS BANYETS DE LA REINA

Publicat per lo Migjorn | Etiquetes de comentaris: | Posted On dissabte, 28 de novembre del 2009 at 19:41


La Illeta dels Banyets és el jaciment més conegut del Campello i un important punt de referència del nostre litoral. Ubicat als peus de l’emblemàtica Torreta, es tracta d’un dels indrets arqueològics més estudiats de la província. Península a l’antiguitat, es va separar de la resta de la costa arran un terratrèmol, a una data encara per determinar. Resultat del qual és va crear un estret canal conegut com el freu, fins al 1943, quan es va tornar a connectar mitjançant una voladura amb dinamita, amb la que es va perdre gran part de la necròpoli prehistòrica.

Amb una superfície d’una hectàrea i amb el seu punt més alt a 7,80 m. sobre el nivell del mar, la Illeta dels Banyets és un tossalet allargat que, encara la seua reduïda extensió, és d’una gran rellevància per la seua cronologia arqueològica. Important port comercial, la presència humana ens ha deixat restes que van des de l’eneolític fins a l’època medieval.

L’època eneolítica queda demostrada amb les escasses, però evidents, restes pròpies dels seus característics habitatges de forma ovalada. Més endavant però, a l’edat del bronze, una nova cultura excavà a la roca dos grans cisternes, així com restes de edificacions davall les quals es van trobar soterraments amb diversos aixovars.

Al següent nivell ens topem amb l’època ibèrica, que durant el s. IV i part del III a.C. es va desenvolupar fins a alçar-se un poblat encara parcialment excavant. D’aquest període s’han trobat dos temples, magatzems i habitatges, que ens fa pensar que la Illeta dels Banyets var ser un emporium, és a dir, un destacat indret d’intercanvi comercial.

A l’anomenat ‘carrer dels llindars’ s’han trobat les restes de cases fetes amb maçoneria, cisternes i un llindar domèstic magníficament conservat. Donant-se els primers indicis d’una influència púnica, tal i com es dedueix de la casa, amb un patí triangular, trobada a l’extrem d’aquest carrer. Amb 100 m. excavats, al carrer de ‘Popilio’ ens trobarem amb les ‘Termes de la Muralla’, edifici públic destinats per gaudir dels banys i els massatges, eren en realitat autèntics punts de reunió social.

Amb un nivell superior se’ns mostra les escasses restes de l’època romana datada entre els s. I i II d.C. Es tracten d’una vil·la romana i d’un edifici termal on es distingeixen les sales freda i calenta, així com el seu forn. D’aquesta època són també les restes de quatre basses connectades amb la mar que es feien servir com a piscifactories. Activitat aquesta força rellevant a l’Imperi Romà, és tenen constància d’altres al llarg de la Costa Blanca, com ara les santapoleres del Portus Ilicitanus.

Les primeres excavacions van ser efectuades per en F. Figueres Pacheco a la dècada dels anys 30, i més endavant, als anys 70 per en I. A. Llobregat.

Actualment és el Museu Arqueològic Provincial d’Alacant (MARQ) l’encarregat de la seu manteniment i musealització. I segons el seu bloc serà durant aquest més quan s’inicien comencen les excavacions al sector E, on es troben les restes de la vil·la romana, encara que el més interessant serà descobrir les estructures ibèriques que hi ha al davall.