L'ESPART

Publicat per lo Migjorn | Etiquetes de comentaris: , | Posted On dijous, 17 de desembre de 2009 at 7:53

L’espart, del llatí [spartu] és una planta gramínia de diferents espècies del gènere Stipa, i més comunament la Stipa tenacissima que pot arribar fins al metre d’alçària. Posseeix fulles perennes molt fortes, filiformes, panolla groguenca escampada, i té gran aplicació com a matèria tèxtil per a la fabricació de cordes, cabassos, estores, sola de calçat, paper, etc.

Arribat des de l’Orient Pròxim l’espart és avui present a la pràctica totalitat de les nostres terres. L’ús d’aquesta fibra ha estat present, com a mínim, des de l’època romana fins ben entrada la dècada del seixanta, amb l’aparició dels plàstics. El conreu de l’espart va constituir una font de riquesa a les terres més àrides i menys productives.

Amb un creixement molt lent al llarg del primer any, passat el tercer s’accelera, obtenint espart útil al cinquè any i la seua vida productiva pot arribar fins als cinquanta anys. Es tracta d’una planta amb continua desenvolupament vegetatiu, encara que és a la primavera i la tardor; amb les pluges, quan presenta una major activitat.

Prova de la gran importància de l’espart i la seua transformació són els molts topònims que a les nostres terres tenen com a font aquesta planta i la manufactura. L’Amerador al Campello, el Pla de l’Espartar a Alacant, l’illot de s’Espartar a Eivissa o la platja de s’Amarador a Mallorca, són testimoni.

AMERAR L'ESPART
La transformació de l’espart comença amb la collida al mont d’aquesta planta amb la ajuda d’un collidor. Desprès seran esteses al mateix mont, per tal que es sequen durant al menys setmana i mitja, abans d’amerar-lo.

Amerar o amarar:
1 | v. tr. Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetre completament, que absorbisca la major quantitat possible de líquid.
2 | v. tr. TÈXTIL. Posar a remulla les tiges (...) de vegetals fibrosos, per a fer-ne fermentar les parts llenyoses.

Amerador o amarador:
1 | m. Bassa o altre lloc amb aigua on s’amera.

El procés d’amerar pot variar, una pràctica estesa consisteix a ficar les fibres en sacs d’espart i submergir-les en aigua de mar, on romandran entre trenta i quaranta dies, per tal d’aconseguir que s’ablanisca. Fet açò ha d’assecar-se de nou i depenent del seu ús caldrà picar-lo o usar-lo en cru.


L’espart cru o sense picar se sol utilitzar per fer llata, una trena o corda plana que és usada per a fer soles d’espardenya, estores, etc. Si al contrari, però, es destina a treballs més tèxtils, com ara, la fabricació de fils i cordes, aquest s’ha de picar. Així, l’espart es sotmet a una xafada mitjançant maces per tal de llevar-li la part llenyosa a la fibra.

Una vegada s’ha picat, l’espart passa pel rastell de pues d’acer que el pentina i separant-ne els feixos de fibra de les sues fulles. I, finalment, el filat, un procés que consisteix en passar les fibres per una roda de fusta moguda per un menaor; temps enrere un xiquet o aprenent que de tant en tant treballava al crit de 'mera gos', i que feia girar les corrioles on s’enganxaven els fils de l’espart. Damunt d’aquestes, el filaors anaven afegint més fibra rastellada, formant els un cap. La transformació de l’espart acabava finalment amb el trenat dels fils menats.