POSIDÒNIA OCEÀNICA

Publicat per lo Migjorn | | Posted On diumenge, 28 d’agost del 2011 at 9:43


El mot posidònia deriva del nom del déu grec de la mar Posidó [Ποσειδών], encara que a les nostres terres també se la coneix com a Altina o Alga dels vidriers.

La posidònia oceànica no és una alga sinó una planta aquàtica endèmica de la Mediterrània. Es caracteritza per constituir praderies de grans dimensions on viuen nombrosos organismes animals i vegetals, trobant-ne recer i aliment.

Compta amb uns arrels que l’ancoren al substrat del fons i les seues tiges rizomatoses arriben fins al centímetre d’espessor i creixen tant de forma horitzontal com vertical. Aquest tipus de creixement dóna lloc a una amalgama de rizomes, arrels i sediments, anomenada matte, que constitueix la forma de colonització típica de la posidònia.

Les seues fulles són d’un verd lluent que van tornant-se marró a mesura que es van marcint. Formant conjunts de 6 o 7 fulles, la seua llargària aproximada és d’un metre i mig amb una amplària d’un centímetre. L’any 2006, però, es va descobrir a les illes Balears una planta de gairebé 8 quilòmetres de llargària i d’una edat de 100.000 anys.

Amb una reproducció tan sexual com asexual la pol•linització és hidròfila amb formació de fruits un tant carnosos similars a una drupa que, una vegada madurs, se separen i suren per la superfície. I, al podrir-se’n, la llavor s’afona cap al fons, on germina com un nou individu. En canvi, la reproducció asexual es produeix per estolons.

Endemisme de la Mediterrània el seu hàbitat arriba fins als 40 metres de profunditat. Es tracta a més d’una espècie de gran importància per la biodiversitat de l’ecosistema marí i litoral. Doncs, un matte de posidònia és capaç d’alliberar grans quantitats d’oxigen, fixa els fons costaners i evita la seua erosió. De fet, se sap que la desaparició d’un metre només de praderia equival a la destrucció de dos metres de platja.

Són característiques de les nostres platges les boletes marrons de posidònia seca que de tant en tant apareixen a l’arena, resultat de l’acció de l’onatge sobre les mattes.

Malauradament i encara la seua importància les colònies de posidònia estan en clara regressió a tota la Mediterrània, atès la cada vegada més insuportable degradació del litoral per la especulativa mà de l’home.

Abans utilitzada com a aïllant als sostres, per al bestiar i pels vidriers com a material d’embalatge. S’estudia avui les seues possibilitats per a la producció de biocombustibles i la seus utilització a la industria farmacològica per a diversos tractaments.

L’any 1999 la UNESCO va declarar les praderies de posidònia d’Eivissa i Formentera com a Patrimoni de la Humanitat.