EL FARDATXO

Publicat per lo Migjorn | | Posted On dimecres, 27 d’octubre de 2010 at 8:10


Aquest terme es pot aplicar a diverses espècies de rèptils amb escames de la família dels lacèrtids, pertanyent a la suborde dels saures. Posseïxen el dors cobert d'escates xicotetes, arredonides i juxtaposades. Moltes són les varietats de fardatxos, com ara, el pirinenc [Lacerta agilis], el verd [Lacerta viridis] o el nord-occidental [Lacerta scheiberi], encara que és el comú o ocel·lat [Lacerta lepida] i la seua subespècie [L. l. nevadensis] la més pròpia i autòctona de les nostres terres.
Amb una grandària mitjana de fins i tot 26 cm. de longitud cap-cos es tracta del major dels nostres sauris. Compta amb un cap voluminós, sobretot el mascle, un cos robust i una cua ben llarga que sol ser 1,5 o 2 vegades major que el propi cos. El seu dors és caracteritza per una coloració verda amb tonalitats groguenques, encara que el seu color és força variable. Pot arribar a presentar tonalitats terroses grisenques i vistosos ocels blavosos que es presenten de forma agrupades, disperses o pràcticament absents i que li donen el seu nom.
Si bé és possible trobar-ho a qualsevol part del territori es tracta d'un rèptil lligat als paisatges de secà i les solanes, a les rambles, els espartars i la vora dels bancals. Actiu tot l'any a les nostres terres el fardatxo, com a rèptil, acostuma a solejar-se quan necessita escalfar el seu cos de sang freda, pujant-se als garrofers o als ametlers per tal d'aconseguir-ho. De costum diürns a l'estiu roman inactiu a les hores de més calor. La seua alimentació bàsica consta d'invertebrats i, de tant en tant, sargantanes, pollets d’aus i fruits madurs.
Encara que no es una espècie amenaçada cal fer un esforç per part de tots per a que aquest sauri no continue en regressió i desaparega dels nostres camps, doncs, la seua presència és garantia d'una bona biodiversitat.